Els alumnes amb altes capacitats intel·lectuals són infants amb una gran habilitat per a resoldre problemes complexos. Presenten un vocabulari molt ric, son ràpids, curiosos, creatius i acostumen a ser perfeccionistes, perseverants i crítics amb ells mateixos.
A grans trets, podem distingir-ne tres perfils:
L’alumne superdotat: Presenta un alt nivell en tots els àmbits de la intel·ligència (lingüística, numèrica, espacial, creativa, lògica…).
L’alumne talentós: Destaca de manera especial en un àmbit específic (talent verbal, talent matemàtic…). Si l’alumne només destaca en una àrea en concret, parlem d’un talent simple, i si ho fa en diverses àrees però no en totes elles, parlem d’un talent complex.
L’alumne precoç: Es tracta d’un fenomen evolutiu en el que l’alumne presenta un ritme de desenvolupament més ràpid però quan el procés maduratiu ha acabat, la capacitat intel·lectual del nen precoç és normal.
Per què és important fer una valoració neuropsicològica que determini si un infant té una alta capacitat intel·lectual?
Aquest col·lectiu d’alumnes son alumnes amb necessitats educatives especials i per tant, necessiten un pla adaptat a les seves necessitats dins l’aula. Per tant, serà necessari que els mestres desenvolupin una sèrie d’adaptacions per optimitzar el rendiment d’aquests alumnes: ampliació de contingut, treballs d’investigació adicionals, etc.
D’altra banda, serà important incentivar la motivació, la creativitat i la capacitat de raonament, sense deixar de banda l’educació emocional. Serà bàsic fomentar una bona integració amb els companys de classe per tal de que l’alumne amb altes capacitats pugui crear-se una imatge positiva d’ell mateix, evitant així problemes d’autoestima, trastorns de la conducta o de l’estat d’ànim.
MIREIA RIVERO PAGÈS 