L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia neurodegenerativa crònica del sistema nerviós central (SNC), de base autoinmune i d’etiologia desconeguda. És la principal causa de discapacitat neurològica d’origen no traumàtic en adults joves d’entre 25 i 35 anys i té una major prevalença en el gènere femení. Es caracteritza per la presència de lesions desmielinitzants múltiples i focals que es distribueixen al llarg de la substancia blanca i gris del SNC, generant un conjunt heterogeni de trastorns neurològics i dèficits cognitius. Les manifestacions clíniques més comunes son: dèficits visuals, debilitat motora, alteracions sensitives, trastorns de la marxa, problemes d’equilibri, alteracions esfinterianes, fatiga i alteracions cognitives i emocionals.
Distingim diferents formes d’evolució de la malatia. La forma remitent-recurrent (EMRR) és la més freqüent i s’associa a períodes d’exacerbacions o brots alternats amb períodes de recuperació o remissió. Amb el temps, més del 50% dels pacients passen a una forma secundàriament progressiva (EMSP) amb un increment de la discapacitat sense brots. La EM progressiva recurrent (EMPR) es caracteritza per presentar un o dos brots durant el curs progressiu de la malaltia, i la EM progressiva primària (EMPP) evoluciona de forma progressiva sense brots des de l’inici. L’EM també pot presentar una forma benigne, en la que després d’un o dos brots a l’inici de la malaltia els pacients es mantenen estables sense progressió ni aparició de nous brots.
Dins de l’espectre de l’EM també s’inclou el Síndrome Clínicament Aïllat (CIS). Es tracta de pacients que presenten un primer brot i que la seva RM mostra les lesions típiques de la malaltia. Pot veure’s afectat el nervi òptic (neuritis òptica), la medul·la (mielitis transversa) o el tronc cerebral. La presència de 10 o més lesions en Ressonància Magnètica (RM) prediu la conversió a EM. D’altra banda, el Síndrome Radiològic Aïllat (RIS), es caracteritza per la presència de lesions en la RM compatibles amb una EM, però amb absència de simptomatologia clínica (actual o prèvia) suggestiva de la malaltia. Un de cada tres RIS es converteixen en EM als 2-4 anys.
Els dèficits cognitius es donen entre el 40 i 70 % dels pacients amb EM i constitueixen una de les causes principals de discapacitat. El deteriorament sol associar-se a fases cròniques de la malaltia, però s’ha demostrat que pot ser detectat des d’etapes inicials o en presència d’una mínima discapacitat física. El patró cognitiu observat en els diferents subtipus és heterogeni. Alguns estudis han demostrat que els pacients amb formes remitents-recurrents es desenvolupen millor a nivell cognitiu que aquells amb formes progressives. Els dominis cognitius més comunment afectats inclouen la memòria recent, la memòria de treball, la velocitat de processament, les funcions executives i les habilitats visuoespacials. Aquestes dificultats cognitives interfereixen en l’àmbit laboral, les relacions socials i en general a la qualitat de vida dels pacients.
Per aquest motiu, en la majoria de casos resulta molt útil realitzar una exploració neuropsicològica que determini la presència d’aquests dèficits amb l’objectiu d’estimular-los per evitar el seu empitjorament.
MIREIA RIVERO PAGÈS 