Ictus

Què és?

Un ictus és una malaltia aguda provocada per una alteració de la circulació de la sang del cervell. Segons l’origen del problema parlarem d’ictus isquèmics o d’ictus hemorràgics.

Un ictus isquèmic, és aquell provocat per l’obstrucció d’una arteria cerebral, en canvi, un ictus hemorràgic es produeix a conseqüència de la ruptura d’una artèria cerebral que provoca un vessament de sang al cervell.

L’ictus és la segona causa de mort més freqüent al món, és la principal causa de discapacitat física en persones adultes i la segona causa de deteriorament cognitiu.

Com detectar-ho?

Sospitarem d’un ictus quan observem l’aparició brusca dels següents símptomes neurològics:

• Pèrdua sobtada de força o sensibilitat en alguna extremitat del cos.
• Dificultats de visió en un o ambdós ulls.
• Dificultats per parlar o comprendre el llenguatge
• Mal de cap molt intens.
• Vertigen o inestabilitat. 

Quins són els factors de risc?

Els factors de risc que fan que augmenti la probabilitat de patir un ictus són:

• L’edat. A major edat, major probabilitat de patir un ictus.
• La Hipertensió arterial.
• El Colesterol alt
• La Diabetis.
• L’obesitat.
• El Tabaquisme
• El Consum de drogues i alcohol.
• Tenir antecedents familiars que hagin patit un ictus. 

Per tant, un bon control de tots aquests factors pot evitar la malaltia.

Quin és el paper de la neuropsicologia?

Les alteracions neuropsicològiques son freqüents després d’un ictus i depenent de la localització de la lesió en relació als territoris vasculars cerebrals. Els pacients que han patit un ictus poden presentar dificultats en el llenguatge, en la memòria, en el raonament, en la capacitat atencional… i la intensitat dependrà de la gravetat de la lesió que hagin patit. Per aquest motiu, en aquests pacients és important una exploració neuropsicològica.

L’exploració neuropsicològica permet identificar els dèficits cognitius i les alteracions emocionals i/o conductuals, així com les capacitats que s’han mantingut preservades.

Un cop determinades les conseqüències de la lesió es podrà programar una rehabilitació neuropsicològica ajustada a les necessitats del pacient.

La rehabilitació neuropsicològica no només va dirigida a millorar el funcionament cognitiu del pacient, sinó que també s’ocupa dels aspectes emocionals i de la conducta derivats de la lesió.