Les alteracions cognitives en l’Esclerosi Múltiple

L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia neurodegenerativa crònica del sistema nerviós central (SNC), de base autoinmune i d’etiologia desconeguda. És la principal causa de discapacitat neurològica d’origen no traumàtic en adults joves d’entre 25 i 35 anys i té una major prevalença en el gènere femení. Es caracteritza per la presència de lesions desmielinitzants múltiples i focals que es distribueixen al llarg de la substancia blanca i gris del SNC, generant un conjunt heterogeni de trastorns neurològics i dèficits cognitius. Les manifestacions clíniques més comunes son: dèficits visuals, debilitat motora, alteracions sensitives, trastorns de la marxa, problemes d’equilibri, alteracions esfinterianes, fatiga i alteracions cognitives i emocionals.

Distingim diferents formes d’evolució de la malatia. La forma remitent-recurrent (EMRR) és la més freqüent i s’associa a períodes d’exacerbacions o brots alternats amb períodes de recuperació o remissió. Amb el temps, més del 50% dels pacients passen a una forma secundàriament progressiva (EMSP) amb un increment de la discapacitat sense brots. La EM progressiva recurrent (EMPR) es caracteritza per presentar un o dos brots durant el curs progressiu de la malaltia, i la EM progressiva primària (EMPP) evoluciona de forma progressiva sense brots des de l’inici. L’EM també pot presentar una forma benigne, en la que després d’un o dos brots a l’inici de la malaltia els pacients es mantenen estables sense progressió ni aparició de nous brots.

Dins de l’espectre de l’EM també s’inclou el Síndrome Clínicament Aïllat (CIS). Es tracta de pacients que presenten un primer brot i que la seva RM mostra les lesions típiques de la malaltia. Pot veure’s afectat el nervi òptic (neuritis òptica), la medul·la (mielitis transversa) o el tronc cerebral. La presència de 10 o més lesions en Ressonància Magnètica (RM) prediu la conversió a EM. D’altra banda, el Síndrome Radiològic Aïllat (RIS), es caracteritza per la presència de lesions en la RM compatibles amb una EM, però amb absència de simptomatologia clínica (actual o prèvia) suggestiva de la malaltia. Un de cada tres RIS es converteixen en EM als 2-4 anys.

 

Els dèficits cognitius es donen entre el 40 i 70 % dels pacients amb EM i constitueixen una de les causes principals de discapacitat. El deteriorament sol associar-se a fases cròniques de la malaltia, però s’ha demostrat que pot ser detectat des d’etapes inicials o en presència d’una mínima discapacitat física. El patró cognitiu observat en els diferents subtipus és heterogeni. Alguns estudis han demostrat que els pacients amb formes remitents-recurrents es desenvolupen millor a nivell cognitiu que aquells amb formes progressives. Els dominis cognitius més comunment afectats inclouen la memòria recent, la memòria de treball, la velocitat de processament, les funcions executives i les habilitats visuoespacials. Aquestes dificultats cognitives interfereixen en l’àmbit laboral, les relacions socials i en general a la qualitat de vida dels pacients.

Per aquest motiu, en la majoria de casos resulta molt útil realitzar una exploració neuropsicològica que determini la presència d’aquests dèficits amb l’objectiu d’estimular-los per evitar el seu empitjorament.

Les altes capacitats intel·lectuals

Els alumnes amb altes capacitats intel·lectuals són infants amb una gran habilitat per a resoldre problemes complexos. Presenten un vocabulari molt ric, son ràpids, curiosos, creatius i acostumen a ser perfeccionistes, perseverants i crítics amb ells mateixos.

A grans trets, podem distingir-ne tres perfils:

L’alumne superdotat: Presenta un alt nivell en tots els àmbits de la intel·ligència (lingüística, numèrica, espacial, creativa, lògica…).

L’alumne talentós: Destaca de manera especial en un àmbit específic (talent verbal, talent matemàtic…). Si l’alumne només destaca en una àrea en concret, parlem d’un talent simple, i si ho fa en diverses àrees però no en totes elles, parlem d’un talent complex.

L’alumne precoç: Es tracta d’un fenomen evolutiu en el que l’alumne presenta un ritme de desenvolupament més ràpid però quan el procés maduratiu ha acabat, la capacitat intel·lectual del nen precoç és normal.

Per què és important fer una valoració neuropsicològica que determini si un infant té una alta capacitat intel·lectual?

Aquest col·lectiu d’alumnes son alumnes amb necessitats educatives especials i per tant, necessiten un pla adaptat a les seves necessitats dins l’aula. Per tant, serà necessari que els mestres desenvolupin una sèrie d’adaptacions per optimitzar el rendiment d’aquests alumnes: ampliació de contingut, treballs d’investigació adicionals, etc.

D’altra banda, serà important incentivar la motivació, la creativitat i la capacitat de raonament, sense deixar de banda l’educació emocional. Serà bàsic fomentar una bona integració amb els companys de classe per tal de que l’alumne amb altes capacitats pugui crear-se una imatge positiva d’ell mateix, evitant així problemes d’autoestima, trastorns de la conducta o de l’estat d’ànim.

La reserva cognitiva

Què és la reserva cognitiva?

La reserva cognitiva és un factor de protecció neuronal que permet al cervell envellir millor, retardant així l’aparició de malalties cerebrals o aconseguint que aquestes avancin més lentament.

Cada vegada que aprenem una cosa nova, ja sigui una paraula en un altre idioma, un nou camí per arribar a la biblioteca, el gust d’un aliment que no havíem provat abans o el nom d’un nou company de feina, el cervell crea una nova connexió neuronal.

Cadascuna d’aquestes noves connexions que construïm cada cop que aprenem quelcom nou, ocupa un espai al nostre cervell, de manera que la suma de tots els aprenentatges que realitzem al llarg de la nostra vida, representa una part considerable del volum del nostre cervell. Tots aquests aprenentatges son la nostra reserva cognitiva.

Per tant, tindrà més reserva cognitiva aquella persona amb un alt nivell d’estudis, que parla idiomes i que cultiva aficions. És a dir aquella que té un major nombre de connexions neuronals.

Com ens pot beneficiar la reserva cognitiva?

S’ha demostrat que les persones amb més reserva cognitiva son menys vulnerables a l’envelliment cerebral i tendeixen a retardar l’aparició dels símptomes de malalties com per exemple la malaltia l’Alzheimer.

D’altra banda, també s’ha demostrat que davant d’una lesió cerebral, un pacient amb una major reserva cognitiva sol tenir una millor recuperació.

Quina és la millor manera d’enfortir la reserva cognitiva?

Una bona manera de generar reserva cognitiva pot ser practicar una afició, relacionar-se socialment o llegir.

Tot i així, la millor manera de totes és exposar el cervell a situacions noves, complexes i que ens resultin atractives. Per exemple: aprendre un nou idioma, desenvolupar una nova afició que suposi nous reptes, aprendre a practicar un nou esport, començar una col·lecció o tocar un instrument.

És important que escollim una activitat atractiva per a nosaltres i que suposi un repte en el que superar-nos dia a dia. A part de crear noves connexions cerebrals, millorarem el nostre estat d’ànim.

Com afecta l’alimentació al funcionament del nostre cervell?

Per a un bon funcionament, el cervell necessita oxigen i glucosa. Tot i només representar aproximadament el 2% del pes total del cos, el funcionament del cervell suposa un 20% del consum total d’oxigen i un 25% de la glucosa de tot el cos.

La glucosa és el combustible principal del cervell i hi arriba a través de la sang. Aquesta glucosa en sang prové d’hidrats de carboni consumits en forma de cereals, fruites, verdures i làctics.

Hi ha dos tipus d’hidrats de carboni: els complexes i els simples. Els complexes es troben en els aliments naturals, es descomponen lentament i son de llarga durada. Els simples, es troben en els aliments processats i es descomponen i arriben al cervell més ràpidament però s’esgoten de seguida. Així és com el cervell rep l’energia a curt termini. Però, què passa a llarg termini?

Quina és la millor dieta per afavorir una bona salut cerebral al llarg de la nostra vida?

Diversos estudis han demostrat que el fet de seguir una dieta mediterrània esta associat a una millor salut cerebral, reduint així el risc de patir un deteriorament cognitiu i inclús una malaltia d’Alzheimer.

La dieta mediterrània inclou un alt consum de verdures, fruites, cereals i greixos no saturats, un baix consum de productes làctics, carns i greixos saturats, un consum moderat de peix i un consum regular però moderat d’alcohol.

El secret d’aquesta dieta és que millora els nivells de colesterol, els nivells de sucre en sang i la salut dels vasos sanguinis, i tots aquests factors influeixen de manera positiva sobre el risc de partir un deteriorament cognitiu lleu i una demència.

Àcids grassos

Els greixos estan presents al cervell en les membranes de les neurones, ajudant-les a ser flexibles. Per aquest motiu, el cervell també necessita àcids grassos. Els dos grups d’àcids grassos més importants son l’omega-3 i l’ogema-6. El primer es troba en alguns peixos com el salmó i la tonyina, i també en el kiwi i en alguns fruits secs com les nous. El segon, el podem trobar en algunes llavors i fruits secs i en els olis que se’n extreuen.

Antioxidants

El cervell és molt susceptible al dany oxidatiu que provoquen els radicals lliures, unes molècules carregades elèctricament que fan mal bé l’ADN cel·lular. Per aquest motiu és important el consum d’antioxidants. Aquests, es troben en aliments com els espinacs, el bròquil, les patates, els olis vegetals, els fruits secs i els cítrics, entre d’altres. Una dieta rica en antioxidants està associada a menors tasses de deteriorament cognitiu i a un menor risc a desenvolupar una demència.

I què passa amb el que bevem?

Quan prenem cafè, incrementa l’activitat neuronal i això provoca un alliberament de l’hormona adrenalina, augmentant així l’estat d’alerta.

Els estudis realitzats fins al moment, revelen que el cafè no produeix un clar dany o deteriorament al cervell, però no hi ha dades concloents sobre si produeix un efecte beneficiós a llarg termini que retardi el deteriorament cognitiu o la demència.

L’alcohol, si és consumit de forma excessiva pot provocar greus danys cerebrals. D’altra banda, diversos estudis han demostrat que les persones que beuen alcohol de forma lleugera o moderada presenten un menor risc a patir una malaltia d’Alzheimer en comparació amb aquells que no ingereixen gens d’alcohol.

Què és la discalcúlia?

La discalcúlia del desenvolupament és un trastorn caracteritzat per la presència de dificultats en el processament numèric i el càlcul. La capacitat aritmètica es troba substancialment per sota d’allò esperat segons l’edat cronològica, el quocient d’intel·ligència i el nivell d’escolaritat de l’infant i interfereix significativament amb el rendiment acadèmic.

La discalcúlia no sol presentar-se de forma aïllada, sino que s’associa a la dislèxia en un 17% dels casos i al dèficit d’atenció/hiperactivitat en un 26%. Tanmateix, la discalcúlia també s’observa en diferents alteracions cromosòmiques com el síndrome X-fràgil i el síndrome de Turner.

L’origen de la discalcúlia podria estar determinat per diferents factors, entre els quals destaquen una predisposició genètica, diferents anormalitats neurològiques i variables ambientals.

Les matemàtiques, solen ser considerades com una de les assignatures més difícils que s’imparteixen a l’escola i per aquest motiu sovint queda justificat que molts alumnes presentin dificultat en aquesta matèria. Això pot fer que pares i mestres no prestin la suficient atenció a aquests alumnes, de manera que quan es detecta el problema, l’endarreriment en l’aprenentatge numèric sigui important i això compliqui la seva reeducació.

El diagnòstic de la discalcúlia es realitza mitjançant una avaluació específica del processament numèric i del càlcul. Tot i així, és necessària una avaluació neuropsicològica més general que inclogui proves que valorin el quocient intel·lectual, la memòria, l’atenció, la capacitat visuoespacial i la lectoescriptura.

Una reeducació ajudarà a l’alumne amb discalcúlia a millorar el seu rendiment i li donarà confiança en sí mateix i això repercutirà positivament en el seu estat d’ànim.

Així doncs, davant un cas de dificultats en l’àrea de les matemàtiques, és important poder fer una valoració per tal de determinar si es tracta d’una discalcúlia. En primer lloc, per poder planificar una reeducació adequada i en segon lloc, perquè el centre educatiu en sigui coneixedor i pugui adaptar el currículum de l’infant.