Coneixent la malaltia de Parkinson

La malaltia de Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent després de la malaltia d’Alzheimer. Pot presentar-se en ambdós sexes, però predomina en el masculí.

Es caracteritza per una pèrdua progressiva de les neurones dopaminèrgiques de la substancia negra mesencefàlica. Això provoca un funcionament anòmal en determinats circuits dels ganglis basals implicats en el control motor.

Al contrari de com la majoria de gent pensa, la malaltia de Parkinson no només afecta a persones grans. Aproximadament el 20% dels pacients diagnosticats inicia els símptomes abans dels 40 anys.

Els principals símptomes son:

Símptomes motors:

  • Tremolor
  • Bradicinèsia o lentitud de moviments.
  • Rigidesa o augment del to muscular.
  • Inestabilitat postural i dificultat en la marxa.

Símptomes no motors:

Dolors musculars, estrenyiment, augment de la sudoració, trastorns del son, disfuncions sexuals, dificultats olfactòria, trastorns cognitius i manifestacions conductuals i emocionals.

Els trastorns cognitius poden ser-hi presents o no. En les primeres etapes de la malaltia solen ser lleus i en alguns casos poden evolucionar fins a una demència.

El deteriorament cognitiu es caracteritza per una alteració de:

  • Funcions executives: dificultats en la iniciació, planificació, abstracció, formació de conceptes, resolució de problemes, flexibilitat mental i dificultat en la memòria de treball.
  • Fluïdesa verbal.
  • Anòmia: dificultats per trobar les paraules.
  • Atenció.
  • Memòria: dificultats per l’evocació lliure però millora amb pistes i claus.
  • Trastorns visoperceptius.
  • Velocitat de processament de la informació.

Quan aquestes alteracions afecten de forma significativa a les activitats de la vida diària, podem parlar d’una demència. Per aquest motiu, una evaluació neuropsicològica resulta de gran utilitat per a determinar la presència o absència de deteriormanent cogntiu i per planificar una intervenció en cas que sigui necessari.